DEFINICIÓ DE FISIOTERÀPIA

La fisioteràpia és una ciència desenvolupada per un professional diplomat universitari que utilitza el medis físics necessaris per fer un treball de prevenció i tractament de patologies i disfuncions.

L’evolució de les tècniques que utilitza la fisioteràpia ha canviat considerablement durant aquests cinquanta anys de vida, i ha estat importantíssima per ampliar el ventall d’actuacions dels professionals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), al 1958, ja definia la fisioteràpia com: “l’art i la ciència del tractament mitjançant l’exercici terapèutic”. D’aquesta manera, tot i que les mans continuen essent l’instrument bàsic dels fisioterapeutes, també han entrat en joc aspectes com: les proves elèctriques i manuals, la determinació de les capacitats funcionals, l’amplitud del moviment articular o l’ajuda diagnòstica pel control de l’evolució de la malaltia, entre altres.

Una altra definició, en aquest cas de la Confederació Mundial per la Fisioteràpia (WCPT) en 1967 defineix a la Fisioteràpia des de dos punts de vista: Des de l’aspecte relacional o extern, com “un dels pilars bàsics de la terapèutica, dels quals disposa la Medicina per curar, prevenir i readaptar als pacients; aquests pilars estan constituïts per la Farmacologia, la Cirurgia, la Psicoteràpia i la Fisioteràpia”. Des de l’aspecte substancial o intern, com “Art i Ciència del Tractament Físic, és a dir, el conjunt de tècniques que mitjançant l’aplicació d’agents físios curen, prevenen, recuperen i readaptar als pacients susceptibles de rebre tractament físic”.

Els cinquanta anys de la Fisioteràpia demostren la capacitat d’adaptació d’una ciència sanitària jove amb ànsies de continuar essent gran.